Objectes Subjectes

[esp] [eng]

Ara sí: es posa a la venda “ Objectes Subjectes” de Fernando Prats i Miguel Ruibal
(dos gravats col.leccionables i un llibre).

Pròleg de Pedro Meyer.
Edició limitada i en tres idiomes (anglès, castellà i català).
Format del llibre: 13×20 cm.
Quantitat de pàgines: 40
Format de cada un dels dos gravats: 10×15 cm.

Preu de venda al públic: 80 eur.

(es pot adquirir a través de PayPal o contactant aquí)

“Objectes Subjectes”: dos gravats col.leccionables i un llibre.

Aquesta martingala combinatòria, d’acord amb la vessant lúdica de la proposta Prats/Ruibal, ens permet preguntar-nos:

Fins on poden empatitzar les figures humanes de Ruibal i els espais, els objectes, de Prats?

Poden dialogar en un pla d’harmonia aquests “subjectes” amb aquells “objectes”?

Què tan “subjectes” hi ha els “objectes” en qüestió?

En interrogar aquests honorables gravats, d’extrema qualitat gràfica i portentosa expressivitat plàstica; podem preguntar per totes les variants encobertes que prefigura aquesta sinopsi qualificada del que vindrà més endavant i que ja s’està que prepara. “Gravadets“, com diria un estimat amic català en veure’ls, que inciten a esperar més, en nom de la construcció d’una espècie de tarot escabellat que tot ho pot.

Així mateix, el misteri es conserva en pàgines esquerres i dretes d’aquest llibre. Es tracta de miralls de paper en els que fins arribem a veure nosaltres, els lectors. Breus textos, molt breus textos, a manera de claus líptiques, potencien la capacitat evocadora del conjunt.

El cert és que aquests gravats col.leccionables (signats de pròpia mà pels seus autors, com ha de succeir en tot gravat que es preï de ser-ho) i aquest llibre (que serà autografiat, per Prats i Ruibal, per a aquell que ho demani), sorgeixen com un desafiament a quatre mans que ve a fer fàcil entendre perquè els nostres dos amics ja estan repartint cartes per als seus nous jocs combinatoris (serà per això que vaig associar seus gravats de petit format amb un tarot ad hoc ?).

El que no és tan fàcil d’entendre és el laberint de trames a què estan abocats els nostres artistes.

Per acabar com vaig començar, amb un parell de preguntes:

De quina màgia visual neix la complicitat que produeixen aquests gravats col.leccionables, aquests primers exemplars, insisteixo, d’un tarot quasi secret?

Quins són els ressorts que ens fan involucrar-nos amb el contingut d’aquest llibre al punt de tornar una i altra vegada sobre les seves pàgines?

Què torna tan harmoniós, i complementari, al conjunt, que petits gravats i llibre configuren.

Que cadascú doni la seva resposta al tenir-los davant dels seus ulls. M’agradaria escoltar-les (¿llegir?).